Quin valor tenen les empreses en la societat moderna?

Per unificar criteris potser seria entenedor pensar que un empresari és un emprenedor i un emprenedor normalment es operacionalitza mitjançant l’eina anomenada Empresa.
No és necessari insistir en el gran protagonisme de l’Empresa en les nostres societats especialment a partir de la revolució industrial de la segona meitat del XVIII en el Regne Unit de la Gran Bretanya, amb el canvi d’una economia agrícola a una industrial, moment en el qual el PIB per càpita, estancat durant segles, es va multiplicar exponencialment, millorant en general la qualitat de vida .
L’Empresa la conformen els emprenedors que es transformen en empresaris, que amb els seus recursos propis o crediticis conformen els mitjans financers, funcionals i humans necessaris per configurar el projecte empresarial. És molt injust menysprear el paper de l’empresari que corre el risc de recuperar o perdre la seva inversió en funció de l’èxit de la seva activitat. Que dinamitza el seu entorn, creant llocs de treball, inversions, relacions nacionals i internacionals i cohesió i seguretat socials
No obstant això l’històric baix compromís social de les Empreses va haver d’agitar-se diverses vegades per sensibilitzar millor les necessitats de les persones que treballaven i vivien en total precarietat de condicions de treball i salaris.. S’ha millorat fins ara, entre altres factors, amb la reforma protestant que va considerar el treball com un ben i un valor fonamental (no com un càstig), amb el sindicalisme, l’anarquisme, el socialisme científic de Karl Marx, La Rerum Novarum de León XIII… el desenvolupament legislatiu de les democràcies. Sempre caldrà precisar que contínua sent just que el que posa en risc el seu patrimoni per a la creació d’una empresa assumint el risc de minusvalideses gaudeixi preferent i proporcionalment de les plusvàlues quan es donin. .
L’Empreses actuals es controlen i regulen entre si. L’existència d’un lliure mercat afavoreix la competitivitat entre Empreses, control de preus i desenvolupament tecnològic dels productes així com la seva qualitat. S’eviten monopolis i oligopolis. Tot això en benefici del consumidor.
En l’activitat empresarial del primer món no val tot, hi ha normes i Legislació Laboral exhaustiva i organitzacions (OIT, sindicats etc) que preserven la dignitat, ofici, seguretat, compensació i dignitat dels treballadors no empresaris, així com normes que asseguren la correcta imposició i redistribució fiscal dels beneficis empresarials.( entre el 28 i 25% aprox. a Espanya).
L’Empresa moderna tindrà tant valor financer com reflecteixin els seus estats financiers però, no ens confunguem, he viscut en primera persona que la realitat el seu valor real estratègic dependrà del seu Capital Intel·lectual/ actius intangibles, (Edvinson 1997), que es construeix i argumenta des de finals del segle passat alhora i conjuntament amb els comptes de resultats i amb indicadors propis i específics:
Així EL CAPITAL INTEL·LECTUAL, ÉS LA SUMA DE,
Capital humà: sumatori de capacitats, actituds, destreses, coneixement i vocació d’innovació i canvi. Know How y Good will.
Capital organizacional: bases de dades, quadres d’organització, patents i marques, propietat intel·lectual, utillatge.
Penso que les Empreses modernes no solament han de garantir la tornada de l’inversió, han de tenir vocació de continuïtat i compromís amb els agents laborals, socials, entorn i solidaritat, fundacions, administració, subvencions, mecenatge, redistribució de beneficis i reinversions.
No és especialment significatiu on es situa la seu d’una Empresa. La seu d’una Empresa és solament un emplaçament físic-administratiu-jurídic que s’administra en una habitació de tres per tres metres i es canvia mitjançant un procés administratiu de minuts. Personalment sé que l’Empresa es un altre cosa: són les seves unitats físiques , Estratègia, Innovació, Mercadeo, Producció i Col·laboradors especialitzats, que unir-los en un espai físic té una enorme dificultat técnica, organitzativa i temporal, no està subjecta a cambis físics fàcils i la majoria de vegades impossibles a curt o mig termini.
Per finalitzar, no totes les Empreses es construeixen i desenvolupen amb finalitats constructives i solidaries, però cada vegada més i en més països, una nova mentalitat empresarial més el control regulador d’entitats nacionals i supranacionals fa que es millori aquest aspecte. Així l’Empresa passa a constituir, probablement, un dels dos factors més cohesionadors de tota societat moderna: la família (com a element natural/universal) i la pròpia Empresa com a element dinamitzador, indispensable de l’activitat i supervivencia de les persones en societat.

Octavi Garcia Rivalt. Lic en Psic. Universitat Central de Barcelona.
Arenys de Munt, Octubre de 2017.

“No he fracassat. He trobat 10 mil formes que no funcionen”.-Thomas A. Edison
“Tinc més por d’un exèrcit de cent ovelles dirigit per un lleó que un exèrcit de cent lleons dirigit per una ovella” Charles Maurice de Talleyrand.