Reflexions, tal vegada inconnexes, amb l’Slobodan Jerkovic.

Contemplar :

Significat segons l’Inst Estudis catalans:

v. tr. [LC] Esguardar atentament (un objecte) absorbint-se en la seva vista. Contemplar els estels. Contemplar el paisatge. Contemplar una imatge. 

Etimologia

Segons Hugo Landolfi, filòsof; la contemplació ve de l’arrel de les paraules llatines “cum templum” (com en un temple) i del terme greg que significa tallar o dividir, separar alguna cosa del seu entorn i tancar-lo en un sector. La contemplació és la traducció llatina de la paraula grega “teoria” (theoria), contrari de “praxis”. En un sentit religios, és un tipus d’oració o meditació.

En serbi, contemplació és “созрецање” (sozrétsañe) L’arrel d’aquesta paraula vol dir “madurar”. Quan hom deixa d’identificar-se amb sí mateix per un llarg període de temps, i logra buidar-se; el Ser es revela, (madura) per a obtenir el coneixement intuïtiu.

Les modes tendeixen a vulgaritzar els valors. És, potser aquest, un més dels objectius dels que ens gobernen?

Els temples ja no estan tan plens com abans. Ja no es practica tant en comunitat. Els substitueixen els espectacles com el fútbol, concerts, els centres comercials; la tv;  fins i tot les manifestacions reivindicatives, etc ?

El ser humà ha tingut la necessitat de realitzar-se des de sempre, el desig de “tornar a casa”. La necessitat de saber què és permanent o etern en la seva existència. La necessitat de distingir “temporal” i “permanent” de sí mateix. On trobem les respostes?

La contemplació és una eina per a l’autorrealització eterna. Sempre és aquí per a recordar-nos quina és la nostra naturalesa, la nostra essència.

Ens obrim a l’estat contemplatiu quan hom està net de passions.

Plató deia: Amb veritable contemplació podem entendre el Diví.