La bondat, segons el diccionari, es defineix com una inclinació natural a fer el bé, o com l’acte o efecte de ser bo.
Segons la psicologia positiva, la bondat implica amabilitat, comprensió, paciència i concòrdia cap als altres. També diu que es practica des de la senzillesa i la discreció, i que no espera rebre aprovació o felicitacions.
El cert és que la bondat és una característica del ser, és un valor inherent a nosaltres i, si partim del fet que tots som iguals, tots som bons per naturalesa.
Ser bo perfecciona l’ànima, ens connecta amb el nostre veritable ser. Ens fa ser empàtics i generosos, portant-nos a una comprensió interna de les necessitats de l’altre, per tal d’ajudar-lo a millorar i a créixer, estant al seu costat, recolzant-lo, sent-hi de manera desinteressada i altruista.
Practicar la bondat implica no buscar les causes sinó entendre les circumstàncies del comportament dels que ens envolten sense jutjar.
Des de la bondat ens equiparem als altres, vibrant des de la igualtat i connectant amb el sentit de col•lectivitat de què tots som u.
De vegades, s’ha tendit a confondre ser bo amb ser tonto, però res més lluny d’això. La bondat brolla del cor, per tant, algú extremadament bondadós és algú amb un cor de grans dimensions, alhora que molt senzill i altament sensible.
Fent esment a l’interrogant que se’ns planteja, si l’amor no té límits, la bondat tampoc donat que sorgeix del cor i ens porta a actuar des d’ell amb sinceritat, honestedat, respecte, agraïment i amor.