Existeix la felicitat en el tenir?

Estem en una societat, on de manera a vegades molt subtil, se’ns està enviant un missatge de que la felicitat està en les coses, persones o situacions.

A vegades ho veiem en forma de publicitat, d’altres el missatge és més subtil i pot despertar una carència interior, que ens pot fer sentir que ens manca alguna cosa.

Per exemple:

Sents que vols una casa, no el pis que tens, que no té ni jardí, ni terrassa; ni el poble.

Si es estiu, s’ha d’anar de vacances, si vols les fas, sinó pots ferles allà on vols?

Si tinc aquest cotxe, s’ha de canviar, li falten moltes prestacions. Què passa sinó el puc canviar? I que passa si el puc canviar, que voldré ara?

Si parlem del físic,  tens aquest cos, i aquesta cara, et sents guapo quan et mires al mirall? O t’agradaria ser diferent. Com ho vivim? És el nostre embolcall, la nostre presentació davant els altres, és el que tenim.

Vaja resumint et pots trobar en “perquè tens això, en comptes d’allò”. Això passa en el món dels desitjos, volem el que no tenim. També tenim somnis, s’ha de somniar. A on està l’equilibri entre el que volem i el que somiem que ens pot fer infeliços?

La nostre felicitat en aquests moments podríem creure que està en el que tenim, i sinó ho tenim podríem sentir-nos buits, insatisfets, ens costaria molt acceptar i podria generar impotència, que podria esdevenir amb sentiments de ràbia, d’ ira, d’enveja…

En canvi, si sentim que el que tenim en aquest moments ara i aquí, i en el nostre entorn, des de les persones que ens envolten (familiars i amics), les coses (la meva casa, la meva feina…), i tenim les nostres necessitats bàsiques cobertes (menjar, una casa); llavors tot està bé i ens sentim agraïts.

Sembla dit així senzill i fàcil, ho posem a la pràctica cada dia.

Recomano el llibre “El arte de la felicidad” del Dalai Lama

Cançó: Al Bano i Romina Power “Felicità”