Guió del dimarts 10 de gener del 2017.

Quan definim el concepte de diversitat estem dient que cada persona, cada grup, cada comunitat necessita parlar del que és, del que té, dels seus recursos, de les seves històries i projectes, en resum de la seva identitat. Perquè el que és divers, es defineix a si mateix i en relació amb els altres, amb els que són diferents. En definitiva dona identitat als pobles i a les societats, una identitat que forma part de la cultura i li dóna sentit i consistència.

Per entrar en el tema de la diversitat cultural val la pena explorar el concepte, segons la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència y la Cultura) la diversitat cultural és “pel gènere humà, tan necessària com la diversitat biològica pels organismes vius”. L’objectiu de la UNESCO en la seva creació va ser contribuir en la pau i la seguretat en el món mitjançant l’educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. I ho fa orientant els pobles en el desenvolupament utilitzant els seus propis recursos, entre ells els valors culturals.

L’any 2001, la mateixa UNESCO fa una definició de la diversitat cultural fent referència a una amplitud de contextos com poden ser: la diversitat de llengües, la diversitat de religions, l’obtenció dels recursos del planeta, l’art, la música, l’estructura social de cada poble o regió, els materials de cultiu i l’alimentació, i altres atributs que formen part de les societats humanes. Ja d’entrada es pren com a principi que la cultura avarca molts àmbits i molts llocs, i a més forma part del patrimoni comú de la humanitat.

Així doncs, no queda cap dubte que la diversitat cultural enriqueix. I com ho fa?, com actua?, i com ens influeix en els individus com a éssers socials? Sempre considerem la multiculturalitat com una cosa que ens aporta quelcom positiu? Els humans som capaços de respectar-nos culturalment?

Doncs sí, enriqueix quan hi ha respecte entre iguals i mentre siguem capaços d’entendre que pertany a tot-hom i que estem parlant de patrimoni de la humanitat.

I empobreix?, m’agradaria dir que és impossible, però seria una utopia, quan avui dia sabem i vivim societats en què s’utilitza la cultura en el seu sentit més ampli per sotmetre a pobles, per anul·lar societats atacant a l’art, a l’herència del coneixement, o la llengua. Ex: La revolució cultural xinesa amb en Mao Zedong en la que es van destruir temples i palaus, es van cremar llibres, i va arribar a anar casa per casa anul·lant l’herència cultural familiar. Un altre exemple el vivim nosaltres a Catalunya amb un atac constant a la nostra llengua, als nostres productes de la terra, etc. Clar que empobreix, empobreix al sotmès quan l’única finalitat del poder polític és tenir a un poble oprimit, i ataca a la llibertat de les persones impedint l’accés al coneixement i a les seves arrels històriques.

Així doncs tot depèn de l’ús que en fem de la diversitat cultural i si ho fem dintre dels valors d’igualtat, de respecte i sobretot de l’enteniment de què la cultura, en el seu sentit més ampli és patrimoni de la humanitat.

Però vull parlar de pau, de pau entre els pobles i quin enfoc li hem de donar en aquesta diversitat cultural per mantenir-la. Com ho veus? Com ho faries?, tu respectes la diversitat cultural?

Montserrat Masvidal
Graduada en Relacions Laborals