Com cuidem a la gent gran?

Quan ens preguntem com cuidem a la gent gran, és important ser conscients de quina mirada tenim cap a la gent gran, és a dir, com entenem l’etapa de la vellesa? Quines creences tenim nosaltres i el nostre entorn quan veiem a una persona gran? Quins són els nostres valors? Quines experiències hem tingut o tenim amb la gent gran? Quines emocions sentim davant una persona gran? Veiem l’edat avançada, el diagnòstic, la patologia, les limitacions, les pèrdues… o veiem a la PERSONA? En funció de quina sigui la nostra mirada, veurem com cuidem a la persona gran, és a dir com passem de la teoria a la pràctica, a l’acció. Aquest cuidar pot ser a casa nostra, amb els nostres veïns, en institucions… l’important serà la mirada que tenim cada un de nosaltres, sigui en el lloc que sigui.

El marc teòric que engloba aquesta mirada a la persona és l’ACP (Atenció Centrada en la Persona). La mirada que veu a la persona significa: que a part del possible dany neurològic i l’estat de salut de la persona, veiem a una persona única (independent de la seva edat o capacitat cognitiva), que la mirem de forma personalitzada i individualitzada, mirem la seva singularitat, la seva trajectòria, la seva història de vida, la seva personalitat, els seus gustos, les seves opinions, els seus costums, que intentem posar-nos al seu lloc i interpretar les coses des de la seva vivència, escoltem la seva experiència subjectiva, recolzem les fortaleses i capacitats que manté, valorem el seu entorn físic, potenciem el seu entorn social, que ens comuniquem amb ella potenciant-la com a persona… Quan la persona té dificultats cognitives, la comunicació és molt important, i és a través de les relacions socials, que interaccionant i comunicant-nos amb la persona, podem ajudar-la a satisfer unes necessitats psicològiques molt importants com el confort, la identitat, l’apego, l’ocupació i la integració. És amb aquesta mirada que podem potenciar el benestar emocional i la qualitat de vida de la persona.

Quan cuidem a una persona gran, ja sigui la família o un professional, és important tenir present la persona en la seva totalitat i conèixer les seves necessitats i preferències. És per això, que pren molta importància poder detectar i valorar (observant, preguntant…) quina és la situació actual de la persona (a nivell clínic, funcional, cognitiu, emocional, conductual, social, familiar, participatiu, espiritual…), i a partir d’aquí veure quins aspectes, tenint present a la persona, es volen potenciar, millorar, mantenir, prevenir, pal•liar… i de quines ajudes o recursos disposem o necessitem per posar-ho en pràctica. És en el cuidar del dia a dia, quan veiem si interaccionem amb la persona des de l’asimetria de rols o des de l’acompanyar i el treball amb equip. Per tal de cuidar a una altra persona, és important que el propi cuidador, pugui rebre informació, potenciar el seu coneixement o habilitats, rebre ajuda o recolzament… per acompanyar a la persona gran.

Es pot modificar la mirada que tenim? La formació ens pot ajudar a entendre a la gent gran? Som conscients que quan interaccionem amb una persona gran, som nosaltres mateixos d’aquí uns dies, d’aquí uns anys? Segons com jo interactuo amb una persona gran, puc entendre aspectes de mi mateix i veure quines creences tinc? Som un model quan interaccionem amb una persona gran davant dels nens?

• Brooker, D. (2013). Atención centrada en la persona con demencia: mejorando los recursos. Barcelona, Ed. Octaedro.