Des de petits acostumem a aferrar-nos a allò que coneixem, que ens fa sentir segurs, tranquils i confiats. El desconegut és “perillós”, ens angoixa i ens genera incertesa, i la incomoditat és tal que per evitar la por que ens genera qualsevol canvi, ens ancorem a la nostra situació de confort.

Has deixat de fer coses per por? Estàs postergant quelcom nou o desconegut només perquè no t’atreveixes?

Segur que la majoria de persones respondran que sí a alguna d’aquestes preguntes i això vol dir que saben què és la por a allò desconegut, la necessitat de detenir-se i amagar-se, perquè no saps què pot passar, amb quins obstacles et pots trobar i com te’n sortiràs. En canvi, tots sabem que superar aquesta por ens pot dur a una situació de satisfacció personal, de creixement, a l’adquisició de nous coneixements i habilitats i a viure noves experiències.

La vida està plena de canvis, de creixement personal, no som els mateixos que érem fa uns anys i si desitgem seguir desenvolupant-nos també tornarem a canviar en un temps. Per tant, com podem deixar passar qualsevol oportunitat de viure plenament el que la vida ens pot oferir? Per la por?

Però… d’on ve aquesta por?

Segurament es va gestant des que som petits, reforçat en major o menor grau pels nostres pares, familiars, amics i per l’ambient en el que ens desenvolupem. Per exemple, uns pares extremadament protectors amb els seus fills podrien potenciar aquest tipus de temor si eviten situacions noves que puguin afectar-los, per por a que els pugui passar alguna cosa dolenta.

Un altre factor que ens influencia molt és la personalitat. La personalitat ens ve donada des que naixem. Hi ha persones que per la seva naturalesa estan més obertes a noves experiències i gaudeixen provant coses noves, ho veuen com un repte, una il·lusió, una oportunitat, un creixement, etc. Per altra banda, hi ha persones que la seva timidesa no els deixa gaudir de noves experiències per la por a ser jutjades negativament, a ser ridiculitzades o rebutjades.

I què passaria si mai tinguéssim por de res? La por forma part de la naturalesa humana. Ens ajuda a estar alerta i a reaccionar davant els perills de la vida. Per tant, tenir por és molt necessari. La qüestió és si podem aprendre a gestionar-la, ja que un excés de por ens paralitza i no ens deixa viure plenament. No es tracta de perdre la por si no de fer les coses tot i tenir-ne.

Enfrontar-se als canvis, acceptar-los, confiar en un mateix, acceptar la por i saber gestionar-la, tenir una actitud positiva vers la vida, prendre consciència del que et perds si no ho proves i aprendre a extreure aspectes positius i oportunitats de cada situació que vivim, son algunes eines que ens poden ajudar a afrontar més positivament allò nou o desconegut.

Així doncs, t’atreveixes a pagar el preu d’experimentar allò nou o desconegut? Al final, la decisió és sempre teva, i de ningú més.