El dia 6 de Gener, tots i totes esperem i desitgem trobar aquell regal ben empaquetat que ens farà feliços, almenys així ens ho imaginem.
Aquest any, jo no he adornat cap arbre, ni he posat els mitjons a la finestra ni he trobat cap paquet per desembolicar.
I m’han preguntat, què t’han dut els Reis Mags? T’has portat be? I m’he posat a pensar i he contestat: “Si estic molt contenta i es veu que m’he portat bé, aquestes festes he fet una nova amistat i m’escriu quasi cada dia per whatsup, m’envia poemes i es preocupa pel meu estat (estic amb la cama trencada i enguixada). Quin regal, veritat?
I és que, no tots els regals es poden embolicar, ni tots el regals els podem trobar sota d’un arbre.
La societat actual i consumista, ens ha ensenyat a valorar la quantitat de paquets, el tamany de les capses embolicades, tot coses materials, joguines, cotxes, menjar… Però quan aprenem a valorar allò que no es pot embolicar: l’amor dels éssers que estan al nostre voltant, la salut, inclús la mateixa pròpia vida…. quins regals, veritat?, són immensos i no tenen preu… i en canvi no els sabem valorar, com que ja els tenim els donem per sabut, per sobreentesos… i no els veiem.
Faig aquesta reflexió, per pensar, perquè pensem si és tan necessari disposar d’una caixa embolicada a les nostres mans per ser feliços.
