Avui comparteixo una reflexió, avui de fa pocs dies de les eleccions per la independència de Catalunya. En aquests dies tot-hom parla de democràcia, del valor que té la voluntat de la majoria, la voluntat d’un poble que demana justícia i igualtat d’oportunitats per tots i totes els ciutadans i ciutadanes d’un mateix país.
Els partits parlen de lleis, de lleis que només apliquen quan els interessa, aquestes són tractades de inalienables quan els beneficien i són transformades a dret llei quan no els hi agraden. Realment el sistema polític instaurat és totalment corrupte, ja que s’utilitzen per benefici propi i per mantenir la corrupció econòmica, “marejant la perdiu” sense que ningú torni els diners robats a les arques de l’estat. Arques que s’han emplenat per l’esforç de les persones que aporten fruit dels seus treballs.
Aquesta és la història que vull posar a reflexió i que ara mateix us comparteixo:
Si un grup de persones volen condemnar a mort a un individu, és suficient el vot de la majoria perquè aquest acte es dugui a terme?, estem parlant d’un possible assassinat consentit perquè la majoria ho ha votat.
Amb això no és la meva intenció carregar-me la independència, sinó justificar els motius d’aquesta. I també exposar que un sistema democràtic necessita quelcom més elevat com unes normes ètiques i morals que limitin les accions cap a una democràcia neta i transparent per aconseguir objectius vàlids i positius.
