Escoltant un matinal per la TV, parlaven del cas de la desapareguda i assassinada adolescent Diana Quer.

El seu pare, juntament amb una associació han obert una iniciativa popular per endurir les penes per aquests tipus de cassos d’assesinats a noies joves adolescents, perquè estiguin els encausats més temps a la presó. I jo immediatament em vaig preguntar i de què serveix això?

Jo no sé de quin pensament sou vosaltres, però endurir un castic té la finalitat de persuadir la realització de delictes, i resulta que els nens i joves de la nostra societat no en tenen ni idea de lleis, ni de castics d’aquesta mena. Crec que la iniciativa popular hauria d’encaminar-se a una nova assignatura a l’escola perquè els futurs ciutadans que formaran part d’aquesta societat sàpiguen el que els hi espera si actuen fent coses que estan en contra de la llei. Els nens i joves estan educats sense coneixement dels límits, una persona no pot decidir sobre opcions que no coneix, per aquest motiu crec que és necessària una assignatura que ensenyi i que eduquí sobre aquests temes de què una mala acció fora de llei comporta represalies. Quan dic fora de llei em refereixo al fet que l’acció realitzada està fora dels límits permesos pel que marca una bona conducta i convivència en societat.

Hi ha assignatures alternatives que són l’educació dins d’una ètica i moralitat. Però en aquest cas no hi entren els castics imposats per les normes socials per incompliment de les lleis establertes.

I sobre els educadors, no tots els professors ho són. No es tracta de què els joves estudiants aprenguin de lleis, d’articles i castics de Reals Decrets i que s’ho aprenguin de memòria per passar un examen. Es tracta realment d’ensenyar de conviure en societat, en democràcia, en respecte entre persones i respecte a béns socials i comuns, ja que ho hem pagat entre tots a base dels impostos del treball de les persones, que els béns socials (parcs, carreteres, hospitals, escoles, etc…) es paguen amb la suor dels ciutadans i ciutadanes amb la recaptació d’impostos. Aquesta seria una altra assignatura important, el funcionament de la nostra societat com a ciutadà d’un lloc, poble, ciutat i país.

Deixo aquesta reflexió que es podria interpretar en: Cal fomentar un ensenyament amb una convivència amb límits i les represalies pel seu incumpliment?.